El domingo 8 de noviembre celebramos el día de la Iglesia Diocesana. Se trata de una jornada que nos debe ayudar a profundizar en un aspecto importante de nuestra vida en la Iglesia. La primera experiencia de iglesia nos llega a través de comunidades cristianas concretas: la parroquia en la que nacimos o fuimos bautizados, el grupo en el que hemos crecido en la fe y en la vida cristiana, el colegio en el que nos hemos educado… Es normal que estas realidades, que tienen una importancia decisiva en nuestra vida de creyentes, tengan un significado especial para cada uno de nosotros. Las otras instancias eclesiales a muchos bautizados les resultan lejanas. En todo caso, algunos viven la propia identidad eclesial, más allá de los límites de la propia comunidad concreta, como una comunión con el Papa.
El Concilio Vaticano II nos ayudó a descubrir la importancia de la Iglesia Diocesana, presidida por el obispo, que es el sucesor de los apóstoles y que, por tanto, posee la plenitud del sacerdocio y la autoridad apostólica en el anuncio del Evangelio. En ella se hace presente la Iglesia de Cristo en un lugar concreto. Por ello, la comunión con el Sucesor de Pedro no es un elemento añadido, sino algo esencial en su vida. Una de las misiones del obispo es garantizar la comunión de la propia diócesis con la Sede Romana. Pero el ministerio episcopal, además de garantizar la comunión con el Papa, al tener la plenitud del sacerdocio, asegura también la comunión en cada diócesis.
Del mismo modo que la Iglesia universal no es el resultado de la unión de muchas iglesias particulares, tampoco la Iglesia diocesana es el resultado de la unión libre de distintas comunidades. Estas son la presencia de la Iglesia particular presidida por el obispo en cada lugar concreto. Esta vinculación se vive de modo especial en las parroquias de los pueblos o de los barrios de las grandes ciudades, o en las comunidades, movimientos apostólicos e instituciones educativas o caritativas que dependen directamente de la iglesia diocesana. Las otras realidades eclesiales, que son la presencia de carismas particulares en una diócesis, están llamadas a vivir en comunión con ella según lo establecido en el derecho de la Iglesia.
El obispo tiene una misión fundamental: asegurar que, en la medida de lo posible, el Evangelio se predique en las comunidades que están presentes en ella; que la Eucaristía y los sacramentos se celebren en ellas para la santificación del Pueblo de Dios; y que los pobres sean atendidos por la caridad de los cristianos. Para que esto se pueda hacer estamos llamados a compartir bienes y recursos. No todas las parroquias disponen de los mismos medios, ni tienen las mismas posibilidades. Las parroquias pequeñas o de reciente creación a menudo tienen necesidades que no pueden atender y necesitan de la solidaridad de todos nosotros. También hay necesidades y servicios comunes que se han que mantener para el bien de todos. Esta jornada nos ofrece una buena ocasión para crecer en la espiritualidad de comunión y en la solidaridad entre nosotros. Os invito a ser generosos con la diócesis.
+ Enrique Benavent Vidal, arzobispo de Valencia.
DIA DE L’ESGLÉSIA DIOCESANA: COMUNIÓ I SOLIDARITAT
El diumenge 8 de novembre celebrem el dia de l’Església Diocesana. Es tracta d’una jornada que ens ha d’ajudar a aprofundir en un aspecte important de la nostra vida a l’Església. La primera experiència d’església ens arriba a través de comunitats cristianes concretes: la parròquia en la qual vam nàixer o vam ser batejats, el grup en el qual hem crescut en la fe i en la vida cristiana, el col·legi en el qual ens hem educat… És normal que estes realitats, que tenen una importància decisiva en la nostra vida de creients, tinguen un significat especial per a cada un de nosaltres. Les altres instàncies eclesials a molts batejats els resulten llunyanes. En tot cas, alguns viuen la pròpia identitat eclesial, més enllà dels límits de la pròpia comunitat concreta, com una comunió amb el Papa.
El Concili Vaticà II ens va ajudar a descobrir la importància de l’Església Diocesana, presidida pel bisbe, que és el successor dels apòstols i que, per tant, posseïx la plenitud del sacerdoci i l’autoritat apostòlica en l’anunci de l’Evangeli. En ella es fa present l’Església de Crist en un lloc concret. Per això, la comunió amb el Successor de Pere no és un element afegit, sinó una cosa essencial en la seua vida. Una de les missions del bisbe és garantir la comunió de la pròpia diòcesi amb la Seu Romana. Però el ministeri episcopal, a més de garantir la comunió amb el Papa, en tindre la plenitud del sacerdoci, assegura també la comunió en cada diòcesi.
De la mateixa manera que l’Església universal no és el resultat de la unió de moltes esglésies particulars, tampoc l’Església diocesana és el resultat de la unió lliure de diferents comunitats. Estes són la presència de l’Església particular presidida pel bisbe en cada lloc concret. Esta vinculació es viu de mode especial en les parròquies dels pobles o dels barris de les grans ciutats, o en les comunitats, moviments apostòlics i institucions educatives o caritatives que depenen directament de l’església diocesana. Les altres realitats eclesials, que són la presència de carismes particulars en una diòcesi, estan cridades a viure en comunió amb ella segons el que s’establix en el dret de l’Església.
El bisbe té una missió fonamental: assegurar que, en la mesura que siga possible, l’Evangeli es predique en les comunitats que són presents en ella; que l’Eucaristia i els sagraments se celebren en elles per a la santificació del Poble de Déu; i que els pobres siguen atesos per la caritat dels cristians. Perquè això es puga fer estem cridats a compartir béns i recursos. No totes les parròquies disposen dels mateixos mitjans, ni tenen les mateixes possibilitats. Les parròquies xicotetes o de recent creació sovint tenen necessitats que no poden atendre i necessiten de la solidaritat de tots nosaltres. També hi ha necessitats i servicis comuns que s’han que mantindre per al bé de tots. Esta jornada ens oferix una bona ocasió per a créixer en l’espiritualitat de comunió i en la solidaritat entre nosaltres. Us convide a ser generosos amb la diòcesi.
+ Enrique Benavent Vidal, arquebisbe de València.